Egoistes

Egoistes, individualistes, neoliberals. Al cap i a la fi, sinònims o quasi bé. Vivim temps de crisi i la societat s'ha impregnat d'un egoisme fastigós. El discurs neoliberal s'ha instal·lat a través dels mitjans de comunicació i els polítics el van aplicant. No es tracta de retòrica política ni electoral: el dictat neoliberal a que obeeixen PSOE, CIU, PP i altres és qui ens retalla els drets socials i laborals, i molts d'ells, egoistes, apunten cap a la immigració com a causa de la crisi, quan ha estat l'avarícia, l'ansia de riquesa infinita d'uns pocs aristòcrates, especuladors i banquers, el seu individualisme extrem, qui ens ha dut aquí. Ara aquests a mirar cap a una altra banda, o millor, a fotre-li les culpes a aquells que no es poden defensar. I clar, a donar-se la mà i tolerar partits feixistes que faran d'avantguarda de l'egoisme basat en la raça, l'origen o la religió.

És simplement indignant que ens prenguin el pèl d'aquesta manera i se'n surtin tan bé com ho fan. Realment som (o ens hem tornat) tan i tan egoistes? Tan egoistes que vulguem una educació on la qualitat depengui del que pagui la família, tan egoistes que vulguem que aquells que no es poden permetre pagar una mútua, tinguin una sanitat publica amb llistes interminables d'espera, tan egoistes que aquelles persones que avui guanyen diners puguin fer-se un pla de pensions i que aquelles que avui són a l'atur o amb un sou de merda (no té un altre nom!) demà tinguin unes pensions insultants? Això és el que vam votar el passat 28 de novembre al Principat. Egoistes? Se'ns hauria de dir ximples com a poc. Quan entendrem que tot això ens afecta a totes?

I com a membres d'una nació oprimida, com hem estat tan ximples de transformar l'anhel de llibertat del passat 10 de juliol, en majories cap a CIU i PP? Perquè cal recordar que alhora que patim la crisi capitalista i les "solucions" neoliberals, també paguem una espoliació fiscal intolerable, i ho sabem. Ep, però nosaltres, com xais, com ximplets, a omplir urnes, un dia amb "Sí a la independència" i l'endemà amb els sobres de "CIU", "PSOE" i el "PP".

Egoistes, individualistes, neoliberals...ximples?
Potser cal que revisem els nostres valors i recuperem l'esperit solidari i cooperatiu, i sobretot, cal que recuperem l'esperit i la consciència critica amb tot allò que ens envolta. Amb nosaltres mateixos per començar, amb la manipulació dels mitjans de comunicació i els polítics neoliberals (molt ben explicada per Chomsky en aquest escrit) per continuar.
I parlant de polítics, el proper 22 de maig hi ha eleccions municipals a bona part dels Països Catalans i eleccions autonòmiques al País Valencià i les Illes Balears i Pitiüses. Qui em coneix ja sap que jo, en aquestes municipals, votaré Unitat per Barcelona, perquè malgrat tots els "malgrats" que no diré i que hom ja pot intuir, és la opció d'esquerres i independentista amb la que em sento representat. I si votés a València o a les Corts Valencianes ho faria directament a Esquerra. I si votés a Moià votaria a Ara Moià. I tot per motius similars, sabent que des dels ajuntaments i les institucions autonòmiques també es pot frenar l'ofensiva neoliberal, treballar per una societat més solidaria i defensar els drets nacionals. I és per ells que us demano el vot. Però també us vull demanar, que si no els voteu, almenys voteu aquelles candidatures d'esquerres que cregueu més adequades; ICV, CUP, etc... la batalla contra l'individualisme no la pot lliurar cap organització ni cap partit, ni cap moviment tot sol: seria contradictori, no? Ho hem de fer tots i totes, des de la diversitat d'opinions.

El 22 de maig, feu un vot per aturar l'egoisme, no us quedeu a casa!