Barcelona decideix: democràcia

El 13 de setembre del 2009, la petita població d'Arenys de Munt (el Maresme) va organitzar una consulta popular sobre la independència. Els dies previs a la consulta, diaris i televisions anaven carregats d'expectació i cada cop s'hi sumaven més actors inesperats a l'espectacle; des del jutjat que va prohibir la participació de l'Ajuntament fins a una coneguda organització feixista que aquell dia es va manifestar al centre del poble.

Recordo perfectament arribar-hi sense massa expectatives, i recordo també, baixar del cotxe i veure aquella riuada de gent. Amics i coneguts, banderes als balcons, cantants i polítics, i al bell mig de tot, una cua de ciutadans esperant per votar. Gent jove amb un somriure a la cara, gent gran amb llàgrimes als ulls. Aquella sensació fou indescriptible i vaig prendre consciència de la importància d'aquell esdeveniment; després de 3 segles hi havia catalans votant per la seva llibertat.

El proper 10 d'abril, la ciutadania de Barcelona també està cridada a votar sobre aquesta qüestió. I poques coses, en política, em fan més il·lusió que anar a votar aquell dia. Els que som independentistes tenim molt clar que aquell dia toca anar a votar, però avui m'agradaria dirigir-me a totes aquelles persones, amics i amigues, coneguts i conegudes, que o bé tant els hi fa o bé hi estan en contra.

Si alguna cosa em faria més il·lusió encara, és veure-us votant el 10 d'abril, encara que fos amb una papereta diferent a la meva. Al Principat de Catalunya la qüestió nacional porta marcant els darrers anys en política i cal que ho afrontem tots i totes juntes. Tota la societat. Amagar el cap sota l'ala és el pitjor que poden fer els partidaris del no, perquè això nega el debat. I si ens hem d'entendre, si volem una societat moderna, cohesionada, oberta i respectuosa, la democràcia i el debat són la única via per resoldre les diferències.

El 10 d'abril, una consulta organitzada per la societat civil, no decidirà si serem independents o no. Decidirem una cosa molt més important, i ho podrem mesurar en participació: democràcia sí o democràcia no.

Joves i drogues

Les problemàtiques al voltant del món de les drogues són un tema recurrent quan parlem de joventut. I ara que s'acosten les eleccions municipals, almenys a bona part del país, seran molts els polítics que diran, sovint criminalitzant al o la consumidora, que el consum de drogues és una problemàtica que combatran mitjançant la prevenció i la vigilància. Tanmateix, uns altres pocs polítics, més valents, tractaran el consum de drogues com el que és: un fet social. I a partir d'aquí podran desenvolupar mesures per tractar les problemàtiques que es deriven del seu consum.
Podríem parlar també del consum de drogues entre les persones majors de 30 anys, que existeix i també forma part de la realitat social, i convé recordar-ho, però el primer pas és parlar de drogues i jovent, que és quan comença el consum.

Nombrosos estudis assenyalen que les persones joves perceben el consum de drogues com un factor d'integració social, molt sovint lligada als moments d'oci. Això no ens hauria de sorprendre, en general l'ésser humà actua per imitació i es repeteix la història de sempre; les persones més joves imiten a les que són més grans, i és així com les preadolescents imiten a les adolescents, que a dia d'avui consumeixen drogues habitualment. Hauríem d'entendre que és pràcticament impossible eradicar el consum de drogues de la societat i que el que cal no són mesures destinades a això, sinó a promoure'n un ús responsable.

Les mesures repressives (vigilància, multes, etc) no ajuden en res, i de fet, només serveixen per malbaratar recursos de les institucions. I de la mateixa manera, el model de prevenció actual, que es basa en la criminalització del o la consumidora, xoca frontalment amb la realitat. Potser sí que als anys 80 el consum de drogues estava lligat a la marginalitat social, però la realitat actual és completament diferent. Criminalitzant i fent un judici de valors per sobre del criteri del o la jove que es pretén educar, s'aconsegueix l'efecte contrari al proposat. El jove percebrà que algú li intenta imposar un criteri sobre una cosa tan personal com és el que menges, fumes, beus o et prens.

L'altre model, el que entén el consum de drogues com un fet social, pot aportar moltíssimes més solucions, i sobretot més efectives, de cara a combatre els efectes negatius d'aquest fenomen. Ensenyar, enlloc d'imposar. En el fons és ben senzill.
Explicar-li en profunditat al jovent els efectes que poden tenir les drogues en ell, per a que siguin el o la mateixa jove la qui decideixi el que vol fer amb el seu cos. Enlloc de reprimir, fomentar hàbits saludables, com l'esport, i crear mecanismes de detecció de casos d'addicció.
En definitiva, treballar en base a la realitat que tenim i no girar-li l'esquena als problemes. Aquesta no sols és la formula per a que algun dia el consum no generi les morts i malalties que provoca ara, sinó per a més a més, ajudar enormement en el procés de maduració de les persones joves, en el que el primer pas és que esdevinguin responsables de si mateixes.