Joves i drogues

Les problemàtiques al voltant del món de les drogues són un tema recurrent quan parlem de joventut. I ara que s'acosten les eleccions municipals, almenys a bona part del país, seran molts els polítics que diran, sovint criminalitzant al o la consumidora, que el consum de drogues és una problemàtica que combatran mitjançant la prevenció i la vigilància. Tanmateix, uns altres pocs polítics, més valents, tractaran el consum de drogues com el que és: un fet social. I a partir d'aquí podran desenvolupar mesures per tractar les problemàtiques que es deriven del seu consum.
Podríem parlar també del consum de drogues entre les persones majors de 30 anys, que existeix i també forma part de la realitat social, i convé recordar-ho, però el primer pas és parlar de drogues i jovent, que és quan comença el consum.

Nombrosos estudis assenyalen que les persones joves perceben el consum de drogues com un factor d'integració social, molt sovint lligada als moments d'oci. Això no ens hauria de sorprendre, en general l'ésser humà actua per imitació i es repeteix la història de sempre; les persones més joves imiten a les que són més grans, i és així com les preadolescents imiten a les adolescents, que a dia d'avui consumeixen drogues habitualment. Hauríem d'entendre que és pràcticament impossible eradicar el consum de drogues de la societat i que el que cal no són mesures destinades a això, sinó a promoure'n un ús responsable.

Les mesures repressives (vigilància, multes, etc) no ajuden en res, i de fet, només serveixen per malbaratar recursos de les institucions. I de la mateixa manera, el model de prevenció actual, que es basa en la criminalització del o la consumidora, xoca frontalment amb la realitat. Potser sí que als anys 80 el consum de drogues estava lligat a la marginalitat social, però la realitat actual és completament diferent. Criminalitzant i fent un judici de valors per sobre del criteri del o la jove que es pretén educar, s'aconsegueix l'efecte contrari al proposat. El jove percebrà que algú li intenta imposar un criteri sobre una cosa tan personal com és el que menges, fumes, beus o et prens.

L'altre model, el que entén el consum de drogues com un fet social, pot aportar moltíssimes més solucions, i sobretot més efectives, de cara a combatre els efectes negatius d'aquest fenomen. Ensenyar, enlloc d'imposar. En el fons és ben senzill.
Explicar-li en profunditat al jovent els efectes que poden tenir les drogues en ell, per a que siguin el o la mateixa jove la qui decideixi el que vol fer amb el seu cos. Enlloc de reprimir, fomentar hàbits saludables, com l'esport, i crear mecanismes de detecció de casos d'addicció.
En definitiva, treballar en base a la realitat que tenim i no girar-li l'esquena als problemes. Aquesta no sols és la formula per a que algun dia el consum no generi les morts i malalties que provoca ara, sinó per a més a més, ajudar enormement en el procés de maduració de les persones joves, en el que el primer pas és que esdevinguin responsables de si mateixes.