divendres, 10 de juny del 2011

La llengua nacionalista; crònica de la substitució lingüística des d'Elx


Potser és que després de tants anys rebent noticies que ratllen el surrealisme, i havent-hi tants fronts oberts amb temes com aquest, ja no sorprèn a ningú la noticia que arriba des d'Elx (El Baix Vinalopó).
Tanmateix, no puc evitar donar-hi voltes i més voltes. Diu la noticia que el nou govern d'Elx, en mans del PP, "eliminarà la carrega ideològica de l'oferta cultural" i concreta que es tractarà de traduir el nom de dos equipaments del valencià al castellà.

Així doncs, "eliminar la carrega ideològica de l'oferta cultural" vol dir que el "Gran Teatre d'Elx" es passarà a dir "Gran Teatro de Elche" i el "Centre Cultural l'Escorxador" passarà a tenir un altre nom, encara per concretar, en castellà. Tot plegat, d'allò més surrealista. Però crec que mereix un mínim anàlisi.

D'una banda la noticia en si mateixa ja descol·loca. Insinuar que el valencià duu implícita una carrega ideològica i per contra el castellà no, és ja de per si esperpèntic. I ho és encara més, quan de fet, la única llengua pròpia dels Països Catalans és el valencià. És la llengua que s'ha parlat a Elx des del segle XIII!

La perversitat amb la que se li atribueix al català una carrega ideològica no és casual, respon a la política de substitució lingüística que practica des de fa segles l'Estat espanyol al nostre país. La idea de fons que pretén transmetre el PP és clara com l'aigua: el castellà és normal, el valencià és "nacionalista".

És dolorós comprovar com amb aquestes tècniques, poc a poc, han aconseguit anar arraconant la llengua pròpia d'un país, fins al punt que a dia d'avui, una de les ciutats més grans del territori lingüístic català com és la ciutat d'Alacant (L'Alacantí), a pocs quilòmetres d'Elx, només té un 10% de catalano-parlants.

Per això crec que és important denunciar aquests fets tan greus, sobretot quan estem davant d'una ofensiva absoluta contra la llengua i se'ns diu que al Principat de Catalunya i les Illes Balears, on les lleis de normalització lingüística estan més avançades, discriminem als castellano-parlants. Front a aquest cinisme absolut cal armar-nos d'exemples i arguments per rebatre la seva retòrica que pretén fer desaparèixer la nostra llengua.

Cal fer-ho perquè l'ofensiva és cada cop més forta. Aquesta noticia és només una anècdota, que serveix d'exemple per veure quina ha estat, és i serà la política lingüística de la dreta espanyola (i sovint de l'esquerra) als territoris que no som de parla hispana.

No resulta pas curiós que no s'atreveixin, de moment, a fer afirmacions d'aquest nivell quan demanen llibertat d'elecció de la llengua a les escoles de les Illes i del Principat, o quan pretenen eliminar la línia en valencià de les escoles del País Valencià. Aleshores ells parlen d'igualtat, no pas de llengües "nacionalistes", però quan es veuen amb prou força i ja hi ha un grau de substitució lingüística prou avançada, aleshores assumeixen plenament el discurs de la llengua nacionalista dolenta front al castellà normal.

Hablamé en cristiano, que deien en altres èpoques, que mentre ells esperen temps millors, van fent el seu "Gran teatro" a veure si enreden a algú.

dijous, 9 de juny del 2011

Què n'heu fet de la meva terra?


Diuen que la meva generació serà la primera que viurà pitjor que els seus pares i mares. Patim un atur increïblement alt, uns sous increïblement baixos i rebrem una jubilació...miserable, seria la paraula. Tothom té clar que uns dels principals culpables de la situació han estat banquers i polítics. Però jo avui vull recordar a uns altres personatges que a dia d'avui s'amaguen entre la gent normal.

La meva generació ha crescut durant el boom immobiliari, l'especulació desenfrenada i la destrucció del territori. Vam créixer impotents veient com uns pocs malmetien els paisatges, embrutaven els rius, alçaven torres de ciment i menyspreaven la natura. I tot, un cop més, per pur egoisme i avarícia. Per diners, al cap i a la fi.
I en van fer molts de diners, immobiliàries, constructores i especuladors diversos. I en arribar la crisi, els llestos van plegar veles i van marxar, i els ximples encegats per l'avarícia van perdre-ho tot.

Ara em pregunto que se n'ha fet de tota aquesta colla. Que potser no haurien de demanar perdó? Reconèixer la seva responsabilitat? Perquè no sols han estat part de l'engranatge que ens ha dut a la pèssima situació econòmica actual, també han estat els que han hipotecat prats, boscos, platges, rius i muntanyes per totes les generacions que vindran.

On sou? Que n'heu fet d'allò que us van deixar els vostres pares? Que n'heu fet d'allò que vàreu gaudir durant tants anys? Què n'heu fet de la meva terra?