Diuen que la meva generació serà la primera que viurà pitjor que els seus pares i mares. Patim un atur increïblement alt, uns sous increïblement baixos i rebrem una jubilació...miserable, seria la paraula. Tothom té clar que uns dels principals culpables de la situació han estat banquers i polítics. Però jo avui vull recordar a uns altres personatges que a dia d'avui s'amaguen entre la gent normal.
La meva generació ha crescut durant el boom immobiliari, l'especulació desenfrenada i la destrucció del territori. Vam créixer impotents veient com uns pocs malmetien els paisatges, embrutaven els rius, alçaven torres de ciment i menyspreaven la natura. I tot, un cop més, per pur egoisme i avarícia. Per diners, al cap i a la fi.
I en van fer molts de diners, immobiliàries, constructores i especuladors diversos. I en arribar la crisi, els llestos van plegar veles i van marxar, i els ximples encegats per l'avarícia van perdre-ho tot.
Ara em pregunto que se n'ha fet de tota aquesta colla. Que potser no haurien de demanar perdó? Reconèixer la seva responsabilitat? Perquè no sols han estat part de l'engranatge que ens ha dut a la pèssima situació econòmica actual, també han estat els que han hipotecat prats, boscos, platges, rius i muntanyes per totes les generacions que vindran.
On sou? Que n'heu fet d'allò que us van deixar els vostres pares? Que n'heu fet d'allò que vàreu gaudir durant tants anys? Què n'heu fet de la meva terra?
No t'has d'oblidar que la culpa, a part dels banquers i polítics (no oblidem que ells han fet el que més es convenia), és de la gent que es va deixar enganyar per ells. La gent que volia aparentar tenir diners "per ser alguna cosa més" quan realment no en tenia, la seua ignorància.
ResponEliminaUn cop més, l'avarícia i la façana(que pareix que és el que li importa a la societat en la que vivim) són, per a mi, els eixos més culpables de tot el merder en el qual estem ficats fins el coll.
No parlem ja de temes que no són el boom immobiliari com la llengua, les tradicions i l'identitat en general, per dir-ho d'alguna manera, perquè t'assegure que aquest comentari ocuparia més d'una pàgina.
Després d'aquest rotllo, desitjar-te un bon dia.
Anna.