El català, la nostra llengua

"Què tenim?" Això ens pregunta a les catalanes un anunci d'una coneguda marca de cervesa. Què tenim? Tenim dos Estats (l'espanyol i el francès) que porten segles atacant la nostra llengua. Prohibint-la. Perseguint a les persones que la parlen.
El 1700 a la Catalunya Nord un edicte del rei borbònic dictava la fi del català a les comarques del nord. I d'ençà la derrota de la Batalla D'Almansa el 1707 fins la caiguda de Barcelona el 1714, els tractats de Nova Planta al Principat de Catalunya, Mallorca i les Pitiüses i al País Valencià (i a l'Aragó) es convertien en la imposició que ha marcat el català com a llengua de segona.

I això ha estat així des d'aleshores. En monarquia i en dictadura, però també durant la República i ara en "democràcia". Alguns impotents, i molts altres resignats, observem com se'ns menysté. Com se'n imposa. Com se'n ataca. Perseguint aquells que a les Illes Balears han fet passes per preservar el català, com a l'Institut Pau Casanoves a Mallorca , inundant a multes aquells que volen una televisió sense fronteres arreu dels Països Catalans , o simplement fent anar el seu sistema judicial en contra nostra i contra la nostra llengua, fent trontollar la convivència entre catalanoparlants i castellanoparlants a través de l'escola, amb al recent sentència del Tribunal Suprem.

Avui tots i totes hem patit un nou atac. El patim cada dia, arreu. Però avui ha estat diferent. Avui, l'entrenador del Girona FC ha patit el que és que tractin la teva llengua com una cosa folklòrica, com una llengua de segona, com una llengua que molesta. Ha estat en roda de premsa, i ha estat allà que n'ha tingut prou i s'ha alçat i ha deixat a aquells que fan bandera de la ignorància allà palplantats.
En Raül Agné, natural de Mequinensa, a la Franja de Ponent, un territori durament castigat per la imposició lingüística els hi ha dit que prou.

Si volem preservar qui som, cal fer aquests gestos de dignitat. Que avui en Raül esdevingui exemple, i puguem dir per molts anys que aquí parlem una llengua pròpia, que ha vençut totes les dificultats. Perquè no volem ser una llengua de segona, perquè no volem més menyspreus. Simplement per què volem viure plenament en català, com fa cada nació del món que viu en condicions normals.