A l'hora de prendre una decisió, especialment en política, hi ha un factor especialment important: la legitimitat. Hom pot prendre una decisió i posicionar-se front a una problemàtica concreta en funció sempre de quelcom que legitimi aquesta decisió o posicionament. I així és com aparentment actuen les forces polítiques, tot i que sovint és només això, aparença. Sovint és fàcil detectar com primer un actor pren una decisió i després inventa algun argument per justificar-ho, és a dir, prenent una decisió tot amagant un interès ocult a la ciutadania.
Així ha estat al llarg d'aquesta crisi, on se'ns han volgut amagar els interessos d'uns pocs i se'ns ha dit que "no hi havia alternativa a les retallades", que eren l'única solució pel bé de tota la societat. I malgrat que han sigut molts els qui han plantejat alternatives, l'excusa de que no n'hi havia ha quallat força bé entre la població.
Però amb les mentides sol passar, que al final la veritat surt a la llum i es fa palesa l'evidència. En aquest cas l'evidència del pacte CIU-PP, al servei de l'elit financera del país. Veiem-ho.
El passat 30 de novembre ERC presentava al Parlament de Catalunya un impost sobre la banca que ja s'aplica en països governats per la dreta, com França, el Regne Unit, Holanda i Alemanya, entre altres. L'impost a la banca proposat és, de fet, un impost sobre els dipòsits bancaris pel qual les entitats financeres haurien de pagar entre un 0,2% i un 0,5%, en funció del volum de dipòsits dels quals disposin. Una proposta que anava acompanyada de tot un seguit de mecanismes de control perquè els bancs no fessin repercutir aquest impost sobre els usuaris, una proposta que l'experiència indica que no provoca fuga de capitals, una proposta que li permetria a una Generalitat amb greus problemes de liquiditat disposar de 592 milions d'€ més. De fet ERC anava més enllà i demanava tot un seguit de mesures per tal d'augmentar la recaptació de la Generalitat en la línia d'aquest impost sobre la banca, que en global li hauria aportat 1.100 milions d'€.
1.100 milions d'€ que podria recaptar la Generalitat i que CIU ha refusat. Perquè no ha tirat endavant? L'excusa legitimadora de CIU per refusar aquesta proposta és precisament argüir una possible fuga de capitals i el suposat perill per l'economia que suposa una pujada d'impostos. Per a molts, era una evidència força clara que això només era una excusa per tal d'intentar legitimar una posició compartida amb el PP, que en realitat, només beneficiava a l'elit econòmica del país i de l'estranger, a banquers i especuladors.
En general, en aquests casos el problema per l'esquerra a l'hora de plantejar aquestes propostes és la manca de credibilitat. És cert que és molt fàcil fer oposició, i més difícil és governar, però per això aquí cal destacar l'encert d'ERC a l'hora de com s'han fet les propostes. Perquè han sigut propostes concretes i definides, aplicades en altres indrets del món amb un nivell de credibilitat major en termes econòmics i que a sobre els tècnics del departament d'Economia de la Generalitat han considerat "tècnicament viables". Què més calia per demostrar que si CIU no acceptava les propostes era perquè amagava uns altres interessos?
Ells mateixos han respost la pregunta, deixant-se en evidència tot aprovant amb el PP a les Corts espanyoles una proposta d'apujada de l'IRPF que a Catalunya recaptarà entre les classes populars 1.200 milions d'€. No deien que apujar impostos era contraproduent pel consum i que afectaria a l'economia? Això deien, però sembla que els vents de Madrid els hi han ensenyat aquella dita castellana de "Donde dije digo, digo Diego" i s'han quedat tan amples.
El més dramàtic per Catalunya és que l'IRPF recaptat se l'endurà l'Estat espanyol i no pas la Generalitat de Catalunya, com hauria passat amb l'impost sobre la banca. Fa tota la sensació de que CIU s'ha preocupat d'ensarronar els catalans per fer un favor als seus socis de Govern i als amics a l'ombra, mentre els ensarronats eren ells i els qui pagàvem els plats trencats érem tots. Això sí, amb il·lusió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada